dimarts, 22 de novembre de 2016

Remor de nou...sota els grocs i els vermells!

Aquest espai s'anirà omplint de pedres, pedres que crearan ones expansives a base de paraules, de mots, de poemes que el meu pare, Santi Hernández Martínez va anar escrivint al llarg de la seva vida. Una vida que sempre va deixar-se portar per les corrents i rierols de la Poesia. 


De moment en aquesta primera entrada us faig arribar un dels seus antics poemes:




XVI

Sempre creixerà la llum,
oh amiga, és necessari.
Cal reinstaurar l'alegria
sobre la faç del planeta.

Que hi devalli una celeste 
pluja i despulli la pell
de la pols orba d'insomni!
Que els camins s'obrin als passos!

Insistència múltiple
del pensament en els somnis,
amiga. Hi retornarem
a la infància dels boscos?


             
               Santi Hernández Martínez
               Arrels de l'aigua (Manresa, 1981)


    


(A l'apartat de presentació podeu llegir-hi més coses i veure una petita obra en dedicació a ell).